aqüeducte de Dosrius

Aquesta setmana, que es pot sortir de la comarca, recomano voltar pel bosc, per això ens hem atansat fins a Dosrius, al Maresme.

Aquesta magna obra va néixer el 6 d’Octubre de 1857 amb la constitució de l’empresa Palau, García i Companyia que tenia la intenció de conduir les aigües subterrànies de la conca de Dosrius fins a Mataró. Podeu llegir-ne la història al web a Dosrius.

Amb la compra per part de la societat belga Compagnie des Eaux de Barcelone, posteriorment Sociedad General de Aguas de Barcelona, finalment l’any 1871 l’aigua de Dosrius arriba al dipòsit del Parc de les Aigües. A la mateixa web a Dosrius podeu llegir un interessant article per seguir el recorregut de l’aqüeducte.

mines de Dosrius

Aquesta finca, ca l’Estapé, va atorgar la primera concessió, el 18 de Febrer de 1857, i és el punt inicial de la galeria de conducció de l’aqüeducte amb l’anomenada galeria vella.

Més avall, a la part alta de Dosrius, a la masia de can Martorell, trobem un pou i l’entrada de la mina. En teniu referències a la web del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

A dins ja del poble de Dosrius, trobem les restes de la Torre de les Aigües, construïda entre els anys 1868 i 1882 per allotjar els enginyers de l’obra.

Caminem pel carrer Rials, cap a les afores del poble i a ma esquerra veiem les arcades de la riera de Rials. Construcció que tenia l’objectiu de “protegir els camps contigus de les avingudes de les rierades i per l’altra deixar sortir l’aigua que aflorava quan el barratge Xullat estava ple i l’aigua no podia marxar per les galeries”. Per saber-ne més accediu a Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

Travessem la riera de can Rimbles i trobarem la construcció anomenada casilla Courtin. Aquest punt és la confluència de les dues galeries, la vella que ve de la presa de Batllori i la nova que ve de les preses de Xullat i Tarau, les dues galeries segueixen paral·leles per la riera de Dosrius fins a la Casa Nova.

Baixant per la riera de Dosrius, a ma dreta, trobem un dipòsit recent d’aigües de Barcelona, però si sortim del marge, entrem a les terres de can Tarau i trobarem el Pou. Referenciat a Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Si seguim per la riera de Dosrius, a ma dreta, trobem una construcció de maons que possiblement enllaça amb la mina de can Terrades del Molí, més amunt, a tocar de la carretera B510, a la rotonda, encara es veu el safareig i el pou de can Terrades. Una mica més endavant, a ma esquerra es troba un sobreeixidor, amb un dipòsit i una entrada a la galeria. Referències a Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Finalment, a ma esquerra, veureu la casa Nova a on es troben les dues galeries i conflueixen en una sola que segueix per Argentona, fins a Mataró.

aqüeductes de Dosrius

Encara que el projecte inicial va ser portar l’aigua cap a Mataró, l’adquisició de la companyia original per part de la SGAB va suposar un objectiu molt més ambiciós, abastir d’aigua l’Eixample de la ciutat de Barcelona.

A Mataró ens atansarem a can Boada, on ara hi ha una central de decantació de ATLL, en el seu moment hi havia una canonada de descàrrega de la conducció principal.

Seguirem fins a Teià on trobem un aqüeducte molt ben conservat, encara que no és accessible, ja que es a dins d’una urbanització particular.

Ara ens atansem a Badalona, a la carretera de Canyet, molt a prop de l’església de Sant Crist i trobem aquest aqüeducte de can Ferrater, a les terres de la masia del mateix nom.

La manera més fàcil de trobar aquesta part de l’aqüeducte, és anar fins al complex de Montigalà i passar a peu per sota de l’autovia. Pugem pel camí que mena a Sant Jeroni de la Murtra, dins de la vall de Betlem, a la serralada de Marina. Passades les ruïnes de la masia de can Alemany, a baix, a ma esquerra es troba, ben conservat, l’aqüeducte de sant Jeroni. No el confonguem amb el següent aqüeducte, que trobarem a ma dreta per sobre del camí, que es el que duia l’aigua a la masia de can Alemany.

Finalment, si voleu trobar les restes visibles d’aquest aqüeducte, dins de la ciutat de Barcelona, heu d’anar al torrent d’en Quintana.

Posteriorment es dirigia cap a la Plaça de la font Catalana i seguia paral·lel al recorregut de l’aqüeducte del Vallès per sota de l’actual església de Nostra Senyora de Montserrat, a l’Avinguda del mateix nom, per acabar al dipòsit del Parc de les Aigües.

Adjunto l’enllaç amb el Plànol de les galeries de Dosrius i del Vallès de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona que també incloc en format jpeg, on es veu el recorregut, gairebé en paral·lel, dels dos aqüeductes, des de la casa de l’aigua de la Trinitat.

jmes

Encara que nascut a Ponts, em sento barceloní d'adopció i una de les meves aficions es voltar pels raconets de la ciutat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *