aqüeducte del Vallès

Aquesta obra va ser patrocinada amb la constitució de l’empresa del Baix Vallès, el 8 de Juny de 1861, pel banquer Manel Girona i els seus germans i pels propietaris Josep Rosich i Miquel Sauqué i el contractista Andreu Marí. La finalitat era portar aigua des de la riera de Caldes i el riu Ripoll a la ciutat de Barcelona. Malgrat haver construït fins a 18.351 metres de conducció, el 14 de Setembre de 1881 varen cedir els drets d’explotació i la obra a la Companyia d’Aigües de Barcelona que va finalitzar la construcció fins al dipòsit del parc de les Aigües.

Per començar sortirem de la ciutat i anirem al cementiri de Collserola, exactament al darrere del crematori, i baixem al Torrent del Cargol, el seguim una mica en mig de deixalles fins a trobar aquesta part de l’aqüeducte del Vallès, ben bé al mig del bosc.

Ara que ja som al bosc, seguim per la part alta, a la banda contrària del crematori i, a uns cent metres, trobarem aquest altre tram al lateral del mateix torrent, però molt colgat de terra i vegetació.

A la Ciutat Meridiana recomano anar-hi amb metro, ja que la parada de Ciutat Meridiana de la línia 11 ens deixa molt a prop dels seus dos aqüeductes.

El primer pròpiament dit de Ciutat Meridiana o del torrent del Bosc Llarg, el buscarem pujant pel carrer del Pedraforca cap a la dreta. Està a la cruïlla de l’Avinguda dels Rasos de Peguera amb el carrer de les Agudes, a tocar del camp nou de futbol de Ciutat Meridiana. Es tracta d’un immens aqüeducte de sis ulls, fet amb totxos, com tots els del Vallès.

El segon aqüeducte a Ciutat Meridiana és el del torrent de la Font Muguera, el trobarem pujant també pel carrer del Pedraforca, però ara girarem a la dreta seguint l’Avinguda dels Rasos de Peguera fins a trobar el carrer del Brull. Ara no hi podem accedir per que s’està remodelant tot l’entorn.

Al mig dels tres de Torre Baró, es troba el ja conegut aqüeducte de tres ulls del passatge Carreras.

Aprofitem les escales que ens menen a la part superior, al carrer de Llerona. Aquí trobem el mirador del Besòs que ens proporciona una vista excepcional de l’entorn. Com que som al bell mig del recorregut podem anara en una o l’altra direcció.

Si anem en direcció a la Ciutat Meridiana, cap al centre de Torre Baró, descobrirem, al fons, l’aqüeducte de quatre ulls que creua el torrent de la Font d’en Magues.

Ara ens adrecem cap a l’autovia, pugem pel carrer de Ripollet fins al carrer de Palau Solità i ja veurem a baix, cobert de vegetació, l’altre aqüeducte de tres ulls.

Seguint pel carrer d’Aiguablava també podem endevinar, enmig del turó, l’entrada d’un tunel mig enrunat que ens endinsaria cap a Roquetes, que no pot ser altra cosa que la conducció enterrada del Vallés, ja que l’aqüeducte alt de Montcada començava a la casa de l’Aigua, a on arribava també l’aqüeducte de Dosrius que, després del sifó sota el Besòs, pujava cap a la casella Besòs. Ambdues construccions estan situades més endavant del carrer.

Recordem encara l’ultim vestigi d’aquest aqüeducte del Vallès, dins mateix de Nou Barris, a l’extrem del Parc Central de Nou Barris, que ja hem visitat anteriorment.

Posteriorment es dirigia cap a la Plaça de la font Catalana i seguia paral·lel al recorregut de l’aqüeducte de Dosrius, per sota de l’actual església de Nostra Senyora de Montserrat, a l’Avinguda del mateix nom, per acabar al dipòsit del Parc de les Aigües.

Adjunto l’enllaç amb el Plànol de les galeries de Dosrius i del Vallès de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona que també incloc en format jpeg, on es veu el recorregut, gairebé en paral·lel, dels dos aqüeductes, des de la casa de l’aigua de la Trinitat.

aqüeductes del Vallès i Dosrius

Podeu veure la protecció al catàleg de Patrimoni de Montcada i Reixac de dos trams de l’aqüeducte del Vallès:

jmes

Encara que nascut a Ponts, em sento barceloní d'adopció i una de les meves aficions es voltar pels raconets de la ciutat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *